PLAUTE
èxit va tenir entre el públic ja que les seves obre eren comèdies
destinades a les classes baixes on s'utilitzava un llatí molt coloquial i un
llenguatge vigorós i expressiu que va des de l'obscenitat i l'insult
més groller a l'estil líric i la paròdia de la tragèdia.
La seva única finalitat no era didàctica ni moral, només volia
divertr i fer riure el públic.
Actualment es conserven 21 de les seves comèdies. Algunes de les
més importants serien les següents:
• Aulularia (La comèdia de l'olla): un vell anomenat Euclió troba
una olla plena d'or a casa seva i ho manté en secret per por que no la hi robin.
Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del
nebot d'aquest.
• Amphitruo (Amfitrió): és la única comèdia antiga conservada amb
argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per
unir-se a la seva fidel esposa, anomenada Alcumena, mentre que Mercuri, sota la figura de
Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb
el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons. Un d'ells, Hèrcules, és
fill de Júpiter; l'altre, d'Amfitrió.
• Bacchides (Les Baquis): Dos joves tenen relacions amb dues
prostitutes bessones anomenades Baquis. Crísal, l'esclau d'un d'ells,
Mnesíloc, pren amb enganys al seu vell amo Nicòbul diners per salvar una de les
Baquis d'un soldat que l'ha comprada.
• Miles gloriosus (El soldat fanfarró).
• Menaechmi. (Els bessons).
Els personatges de Plaute són simples estereotips, iguals en
cada comèdia. Respecte als models grecs, tendents al realisme, l'autor romà potencia aquells personatges còmics com l'esclau o el paràsit, alhora que exagera, de manera
fins i tot grotesca, certs trets ridículs d'aquests mateixos o d'altres personatges (la voracitat del paràsit, la vanitat del soldat,
etc.),
altres webs: http://ca.wikipedia.org/wiki/Plaute
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/plautus.htm
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/roma/litterae/plautus.htm
TERENCI
Terenci, d'origen nord-africà, va viure al s. II a.C. (m. 159
a.C.). Va ser esclau d'un senador que aviat li va donar la llibertat. Va morir jove, als 25
o 35 anys en un viatge a Grècia, segons algunes versions a causa d'un naufragi.
Terenci no va aconseguir tant d'èxit com Plaute, perquè era un
autor proper a la noblesa i més allunyat del poble, amb un llengua més culta i una
gran preocupació moral. Tot i que tots dos tenen els mateixos models de la Comèdia
Nova grega, les diferències entre les obres de l'un i de l'altre són molt grans,
fet que demostra la llibertat creativa dels còmics
romans. Terenci tendia a suavitzar la comicitat buscant més el
somriure que les grans riallades.
Va escriure sis comèdies:
• Adelphoi (Els germans),
• Andria (La noia d'Andros),
• Eunuchus (L'eunuc)
• Hecyra (La sogra),
• Heautontimorumenos (El qui es tortura a ell mateix),
• Phormio (Formió).
No hay comentarios:
Publicar un comentario