El teatre llatí és fill del teatre grec ja
que al 240 aC. es van representar una comèdia i una tragèdia adaptades del grec
per Livi Andronic sent aquestes les primeres representacions teatrals en la
llengua de l’imperi.
Els gèneres tràgic i còmic, que constituïen
el teatre culte, van continuar seguint els models grecs, però hi va haver una
altra tradició de teatre nascuda a Itàlia i de caràcter popular, de la qual
sorgeixen la fabula atellana i el mim.
LA COMÈDIA LLATINA
La comèdia romana imita la Comèdia Nova
grega, el principal autor de la qual va ser Menandre. Tant l'una com
l'altra són una comèdia de caràcters amb un argument d'embolics i
confusions. Sempre acaba amb un final feliç, sovint amb la trobada d'un pare
amb un fill seu o una filla que havia perdut quan era petit, reconeixent-los
per un marca o un objecte. També acostuma a haver-hi un conflicte amorós:
una parella d'enamorats als quals el seu pare no els deixa casar-se.
Els personatges són arquetípics: el vell
de mal geni, el seu astut esclau que sempre l'enganya i li pren diners, el
noi i la noia, el militar fatxenda, la prostituta, l'alcavot sense
escrúpols.
Els autors romans partien d'un original
grec, però no es limitaven a traduir-lo al peu de la lletra, sinó que el
tractaven amb molta llibertat (contaminatio): allargaven o escurçaven els
diàlegs o els monòlegs i podien introduir en una obra una escena o un personatge
d'alguna altra comèdia grega, cosa possible pel caràcter recurrent de temes
i personatges. Els personatges tenen noms grecs, molt complicats i
ridículs per als romans, els actors porten els vestits típics grecs, el
lloc de l'acció és sempre una ciutat grega.
LA TRAGÈDIA LLATINA
La
tragèdia no va tenir entre els romans l'èxit de públic de la comèdia. El seu
moment d'esplendor va ser durant la república, en què s'hi van dedicar autors
com Nevi i Enni, el qual va escriure, entre altres, la praetexta titulada Sabinae.
Cal
distingir dos tipus de tragèdia segons la seva temàtica:
- fabula palliata:
s'inspirava directament en els grans tràgics atenesos, especialment
en Eurípides. Així doncs, els seus arguments provenien dels mites
grecs.
- fabula praetexta: tractava
d'algun episodi de la història de Roma, i per tant era originalment
llatina, encara que sí que va prendre l'estructura de les tragèdies
gregues.
No hay comentarios:
Publicar un comentario