LA POESIA ÈPICA

Un poema èpica és un poema llarg, format de milers de versos, que ens parla de les
proeses i les aventures dels herois i personatges mitològics d’una edat molt llunyana,
sense temps visible. La poesia èpica llatina, com sovint passa, es basa en la poesia
grega, sobretot en els referents homèrics, la Ilíada i l’Odissea, que ens expliquen el
cicle troià i la tornada d’Ulisses a casa. El vers que s’utilitza en aquests poemes és
l’hexàmetre, un vers format per sis parts (o peus). Homer serà el model que seguiran
els autors llatins.


El segle d'or de la literatura llatina transcorra durant la època augusta o daurada del període comprès entre la mort de Ciceró  (43 aC) i la d’August (14 dC). Els romans, cansats com estaven de les guerres civils  interminables, van poder gaudir de la pau d’August, qui va ser el primer  a alliberar  Roma del clima d’incertesa que les diverses faccions mantenien. Això va afavorir
també la transformació de la literatura. Un dels amics d’August va ser Mecenes, ric
defensor de les arts, i entre els protegits de Mecenes s’hi van comptar Virgili i Horaci.
Aquests dos poetes i l’historiador Tit Livi van produir obres destinades a infondre als
romans l’antiga moralitat i a imbuir-los d’orgull patriòtic.