Per a Ciceró l'oratòria llatina, com a gènere literari, comença amb Cató el Censor
(primera meitat del segle II a. C.), anomenat així perquè des del seu càrrec de censor
vetllava per la puresa dels costums romans enfront de l'hel·lenització creixent de la
societat.
Les fortes convulsions polítiques del segle I a. C. van dur l'edat d'or de l'oratòria
llatina. La República era amenaçada pels successius cabdills militars que buscaven
imposar el seu poder personal. Els nombrosos processos implicaven membres de la
classe dirigent, les lluites en el senat, el desenvolupament de la propaganda política
feien de l'eloqüència una arma temible, l'única que es podia oposar a la força de les
armes.
L'estil àtic, ensenyat a Atenes, era sobri, sense èmfasi. El seu principal representant
va ser Juli Cèsar.
L'estil asianista, de les escoles de l'Àsia Menor era abundant i florit. El principal orador
d'aquest corrent va ser Hortensi, sovint rival de Ciceró.
L'estil rodi, propi de l'illa de Rodes, era a mig camí de la sequedat àtica i la
sobreabundància asianista. Hi va pertànyer Ciceró.
Aquests són uns quants dels 58 discursos conservats de Ciceró
Verrines (InVerrem)
Algun temps després d'exercir la magistratura de qüestor els sicilians van acudir a ell
perquè actués com a fiscal contra Verres quan aquest va deixar el càrrec de
governador de Sicília i va ser acusat de corrupció, ja que, mentre va administrar l'illa,
va expoliar i vexar els seus habitants. Aquest era el procés que necessitava Ciceró
per fer-se famós a Roma, just quan aspirava a ser elegit edil, i per això va aplicar-se
al cas amb totes les seves forces. El seu zel va donar un èxit fulminant: només amb el
primer discurs i la presentació d'un nombre aclaparador de testimonis va aconseguir
que Verres s'exiliés sense esperar sentència. De tota manera Ciceró va publicar, a
partir del material recollit, uns altres cinc discursos contra Verres, en els quals donava
detalls de tots els excessos comesos per Verres a Sicília: recaptació abusiva
d'impostos, robatori d'obres d'art dels temples, tortures... Els discursos mostren un
estil encara no prou madur, amb un excés d'efectes.
Catilinàries(InCatilinam)
Durant el seu consolat, Catilina, candidat del partit popular que havia estat derrotat a
les eleccions, va disposar-se a prendre el poder per la força amb el suport de
nombrosos partidaris. Ciceró en quatre discursos davant el senat va descobrir la
conjuració, va fer fugir de Roma Catilina, va aconseguir la pena de mort per als
conjurats que havien restat a Roma i va desmantellar així la seva organització.
Filípiques(InM.Antoniumorationes) Són els catorze discursos que Ciceró va redactar contra Antoni. El nom de Filípiques
va ser donat establint un paral·lel amb les Filípiques de Demòstenes, el conjunt de
discursos que aquest orador atenès va pronunciar per salvar la llibertat de Grècia
davant l'amenaça de Filip II de Macedònia. Tal designació demostra que Ciceró va
aconseguir igualar el seu model grec. Arreu d'aquests discursos són presents els
temes filosòfics més tractats per Ciceró. L'íntima aliança aconseguida entre retòrica i
filosofia fan de les Filípiques l'obra mestra de l'eloqüència de Ciceró.
